Entrevista a fons a la candidata d’Impuls, un partit que es reivindica municipalista i crític amb els partits tradicionals
Impuls, la Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària, és una candidatura que s’autodefineix com a municipalista i es presenta a les municipals a Cerdanyola i Sant Cugat. Ho fa amb la publicista Blanca Palazón com a cap de llista, una candidata que va ser presentada el passat 22 de març en un acte al Casal de Torreblanca. L’entrevista l’ha concedit, com l’acte, acompanyada d’Elisenda de Clascà, la presidenta del partit i candidata per Cerdanyola.
– D’on sorgeix Impuls?
– De que cap de les opcions polítiques actuals satisfà l’abstenció creixent. Hi ha un sector de la població que no està cobert. Des d’aquesta lògica, donem prioritat a les temàtiques municipals perquè les autonòmiques i estatals defineixen massa la línia de la política local.
– Com es pot convertir el descontent de les persones que opten per l’abstenció en una proposta política concreta?
– Treballant-hi. La nostra proposta política és ben concreta. Hem estat dels primers partits a fer públic el programa, que seguirem desenvolupant barri a barri. Hi ha moltes problemàtiques com ara la situació de Can Barata i Can Cabassa o la proposta de Ca n’Ametller. Es dona prioritat a nous projectes urbanístics quan hi ha altres no resolts.
– Proposeu fer el tramvia del Vallès. És un afer supralocal, no depèn de l’Ajuntament.
– La connexió entre Cerdanyola i Sant Cugat és mínima. Fins ara hi ha un govern municipal que té connexions amb el govern autonòmic però han demostrat que no han fet res fins ara. Com a mínim ho potenciarem i ho reclamarem.
– D’acord, es reclama i, en el millor dels casos, seran dos ajuntaments reclamant-ho. L’Àrea Metropolitana o la Generalitat us escoltaran?
– Som dos municipis prou importants com perquè, si tenim pes, se’ns escolti. Si les propostes són lògiques, tindrem força. El problema és que ara no es reclama.
– També parleu de seguretat ciutadana. Les darreres dades dels Mossos d’Esquadra mostren que els robatoris s’han estancat a la part baixa, molt lluny del pic del 2017, i, en canvi, el delicte que creix són les ciberestafes. Com s’actua davant d’aquesta realitat?
– No contradiré el que diuen els Mossos però en un any i mig m’han entrat a casa dues vegades, a Mira-sol. Hem de promoure més seguretat amb més dotacions. També proposem sistemes tecnològics.
– Drons, proposeu. A Sant Cugat estan limitats perquè estem a l’àrea d’influència de l’aeroport de Sabadell.
– És un instrument que es prova i dona bons resultats. Simplement, l’hem d’utilitzar de forma correcta. I pel que fa a la ciberseguretat, sabem que l’Ajuntament tot just acaba d’aprovar un protocol [la Política de Seguretat de la Informació] però s’han de fer més actuacions, amb col·laboració interadministrativa i educació.
– Demaneu incrementar el nombre d’agents. Quants?
– S’ha d’estudiar amb els números sobre la taula.
– També proposeu la reinserció social dins de les polítiques de seguretat. Com?
– Però no només en relació a la seguretat. La S d’Impuls és de Solidari. Venim del món associatiu i hem detectat que moltes de les borses de pobresa s’estanquen i, per tant, cal reinserció social. Moltes de les ajudes que es donen provoquen que la situació de pobresa es quedi enquistada. Hem de redirigir-ho perquè arribin les beques, l’habitatge…
Per exemple, algunes persones reben ajuts econòmics i una resposta habitacional fins que tenen feina però, si en troben, els ho retiren. Buscaran feina, llavors? No. S’han de redissenyar les ajudes perquè no funcionin així.
– O sigui, dieu que algunes ajudes són un límit perquè la gent accedeixi al mercat laboral?
– Bé, no totes però ens hem trobat amb algunes bosses de pobresa en què veiem que, quan una persona troba feina, se li retira l’ajuda. Llavors potser té feina però no aconsegueix una llar. És una idea que vinculem a la proposta de fer un centre d’ajuda a l’habitatge per finançar el primer accés perquè ara molts joves poden pagar el lloguer però no les quotes inicials. Necessiten un aval.
– L’Ajuntament ha d’avalar els lloguers?
– No necessàriament l’Ajuntament. És una proposta a estudiar i a consensuar. Simplement s’ha d’ajudar financerament, no cal que sigui un aval. Però, vaja, l’Ajuntament ha presentat avals a altres propostes que no han anat enlloc, com ESADE Creápolis.
– Ja que parlem d’habitatge. La proposta de Ca n’Ametller és una bona via de donar resposta a la crisi habitacional?
– Es necessiten més habitatges de protecció oficial (HPO) però abans de posar-se en una proposta tan gran es poden valorar altres terrenys que es poden aprofitar. No necessitem grans projectes sinó desencallar els que estan en marxa. Ca n’Ametller podria ser un projecte menys ambiciós, per exemple sense el soterrament de vies.
– L’informe de l’avanç de la modificació urbanística deixa clar que si no hi ha soterrament de les vies no es pot desenvolupar l’àmbit perquè la zona d’indefensió pel pas de mercaderies perilloses afecta a tot el barri. Com es fa, llavors?
– A altres zones. Si depenem del soterrament de vies, estem a mercè d’una altra administració. L’actuació és a llarg termini. Cal buscar altres alternatives.
– Heu pogut veure el Pla d’Habitatge Assequible?
– Sí, creiem que és correcte però podria millorar-se.
– Aquest document recull el sòl disponible a parcel·les del nucli urbà per desenvolupar promocions petites.
– No està malament. No pretenem canviar les normes. Simplement creiem que hem de ser més austers i hem d’apostar per actuacions petites que donin resultats abans.
– Molt auster no es pot ser. Fer habitatge públic sí o sí és car.
– Sí, per això no s’ha de vendre.
– Ja fa anys que l’acord polític és que totes les promocions siguin de lloguer.
– Hi estem d’acord.
– Què penseu del Ragull Centre?
– Aquest terreny pertany a la farmacèutica Ferrer.
– Exacte, s’ha signat un conveni que posa les bases d’una requalificació que permetrà que una part del sòl passi a ser públic i, per tant, es desenvolupi habitatge protegit i dotacional.
– S’ha de valorar la relació entre els habitatges i l’entorn industrial. També els costos. En qualsevol cas, s’ha de fer de forma racional i no a qualsevol preu. De partida, l’HPO és necessari. Som una ciutat que creix molt però molts joves no es poden permetre viure-hi.
– Part del debat era l’alçada inicial, planta baixa +10. Després el govern ho va modificar però el debat ja estava servit.
– Sí, era molt gran, massa, i per això es repensa. També ens agradaria que l’habitatge social fos el més autosuficient possible perquè això també minimitza els costos de viure-hi.
– Més enllà de les noves promocions, hi ha partits que aposten per la densificació aconseguint que les cases unifamiliars grans passin a acollir dos habitatges. Us sembla una bona proposta?
– La densificació ha de ser l’últim recurs. Ara s’han d’esgotar les altres opcions. Seria massa agosarat apostar-hi sense haver intentat altres coses. No seria just per a les persones que s’han comprat la casa perquè el barri és d’una manera concreta. A més, s’ha d’estudiar bé perquè densificar suposa més trànsit, més necessitat d’aparcament…
– No cal enderrocar la casa i fer un edifici; es pot aprofitar l’estructura existent.
– Les normes urbanístiques estan per a alguna cosa i respectar-les és respectar qui va fer el planejament. Posem el cas d’una casa de 400 metres quadrats: O la fas adossada en base a un pla urbanístic que ho permetés o la divisió pot ser problemàtica. Imaginem que els pares es queden 360 metres i el fill 40. Si el fill marxa i revèn la seva part, la previsió feta en la divisió inicial perd el sentit. Si es preveu urbanísticament s’ha de fer amb molta cura.
– Proposeu un Pla de Descarbonització. Què és? Va en la mateixa línia que el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica vigent?
– Segurament sí perquè veiem que es renova la flota cap a vehicles elèctrics. També estem d’acord amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
– Hi ha veus que diuen que han faltat alternatives de mobilitat abans d’implementar-la.
– Són temes a estudiar. Que s’hagi fet la ZBE no vol dir que no es pugui millorar o implementar-la amb un projecte diferent. Un altre element clau de la descarbonització és tenir molt de verd urbà que permeti que l’aire quedi el més oxigenat possible. Per molt que fem una ZBE una part important de la contaminació no ve de Sant Cugat.
– Ja som una ciutat molt verda.
– Sí, i hem d’anar més enllà. Tant com es pugui.
– Què penseu de l’extensió de carrils bici amb propostes com l’anella verda al centre?
– Els carrils bici han de ser segurs, segregats, i s’han de valorar també en funció de l’impacte sobre el trànsit. Sant Cugat té un problema de circulació que no es pot obviar.
– Com es pot transformar la mobilitat d’una ciutat molt depenent del cotxe i amb barris extensos?
– El transport públic és clau. Necessitem estudis per millorar-los. No val dir que la gent no agafa el transport públic però no voler-ho millorar. L’altre dia em van fer un cop amb el cotxe i vaig decidir agafar l’autobús des de Mira-sol. Després de més de 20 minuts, l’autobús no passava. Si sabés l’horari exacte i la freqüència fos millor, seria més àgil. Les freqüències i els horaris s’han de comunicar millor.
– Ara els possibles canvis estan marcats pel traspàs de competències a l’Àrea Metropolitana.
– S’ha d’estudiar amb ells per aplicar millores.
– Proposeu diversos tipus d’ajudes: a l’IBI per a gent gran, a educació, sanitat… Com es financen si l’Ajuntament ve de fer dèficit?
– Cal que el pressupost sigui més eficient i buscar com millorar els ingressos. L’IBI és una de les fonts principals d’ingressos per al municipi i hores d’ara falten ajudes, especialment per a la gent gran. Ja que parlàvem de l’Àrea Metropolitana (AMB), potser ens hem de plantejar que hem de passar la factura d’alguns costos originats per aquesta.
– Quins costos?
– Ho hem de valorar. S’ha de començar a parlar amb Barcelona perquè Sant Cugat assumeix moltes conseqüències: el preu de l’habitatge, la contaminació…
– Però bona part dels ingressos de l’AMB són per traspàs dels ajuntaments…
– Però podria revertir-los als ajuntaments que fan bé els deures.
– Que les inversions vagin als ajuntaments més eficients?
– No, no cal que ens posin nota. Si la relació és bona, l’AMB ens pot ajudar. Sant Cugat, a més, ha de generar activitat empresarial. Moltes de les persones que viuen aquí treballen a Barcelona. I per què no venen les empreses?
– En tenim moltes i, de fet, cada dia marxa de la ciutat per treballar fora tanta gent com en ve per treballar aquí.
– Potser caldria aconseguir que vinguin més empreses, generar més activitat.
– L’Ajuntament ha fet dèficit. Què cal fer ara?
– Cal posar sobre la taula tots els projectes per revisar-los i ser eficients. Sense posar fre però movent fitxa per evitar el forat negre que tenim.
– Pujar impostos és part de la solució?
– No és el premi que mereix la ciutadania. Qui no ha fet la feina bé és l’Ajuntament. Es poden guanyar ingressos amb l’atracció d’empreses, per exemple. La velocitat és molt important: no pot ser que les llicències triguin tant.
– El temps d’espera de les llicències ha crescut aquest mandat però el govern va anunciar un pla de mesures per reduir els terminis amb la contractació de nou personal.
– No ha funcionat. Cal més recursos i que estiguin ben dirigits i motivats. Si es contracta personal i en quatre anys no funciona…
– Bé, el pla es va presentar el març del 2021, a mig mandat. No han tingut quatre anys des que van anunciar la mesura.
– D’acord, en dos anys. Continua sent moltíssim temps. Si no hi ha resultats és per alguna cosa. És una qüestió de prioritats. Ara es prioritzen la publicitat i els projectes electoralistes.
– L’Ajuntament està dividit per àrees. Que la gent de comunicació no faci campanyes publicitàries no revertirà de cap manera sobre les llicències perquè no la pots moure a l’àrea d’urbanisme… Com ho fem, llavors?
– No tindria cap sentit, clar! Moltes empreses han aconseguit fer millores en eficiència. Hem d’aconseguir un bon ambient de treball dins de l’Ajuntament. Jo vinc de l’empresa multinacional i es nota molt quan un equip treballa bé, sense toxicitats.
– Què hem de fer amb la Mirada i el bosc de Volpelleres ara que s’han acceptat les mesures cautelars?
– Prioritzar que es faci l’escola. S’ha de valorar el terreny per minimitzar l’impacte mediambiental.
– El govern defensa que ja s’ha tingut en compte la minimització de l’impacte i s’ha previst una replantació. Els ecologistes diuen que no és prou.
– Cal estudiar el que diuen els ecologistes i també la viabilitat de les alternatives.
– Això no ho retardaria?
– La celeritat és el més important perquè els nens tinguin l’escola. Si es busca el consens, hem d’anar el màxim de pressa possible. No és de rebut que l’Ajuntament s’enroqui en una única solució.
– Sou una de 15 candidatures. Quines expectatives electorals teniu?
– Som un partit molt humil. Només podem oferir l’alternativa que la gent busca. Hi ha un xoc dels partits de sempre mentre nosaltres som gent de carrer. Soc aquí per tu, sense cap bagatge polític darrere. Molta gent ho espera. Que hi hagi molts partits no vol dir que el nostre projecte no encaixi amb molta gent. Nosaltres, abans de fer Impuls, vam estudiar les opcions existents i cap ens encaixava. Molts d’ells porten motxilles enormes.
– Quina és l’expectativa de representació?
– Anem a guanyar! La gent està farta de tenir sempre el mateix. Hi ha molta abstenció.
– Llavors, heu de convèncer la gent que s’absté?
– Bé, ens dirigim a tothom. Només mobilitzant l’abstenció aconseguiríem uns resultats molt diferents als actuals. Ens presentem amb la tranquil·litat de dir, per exemple, que segur que nosaltres no hem fet el dèficit de l’Ajuntament.
– Mostrar-vos tan crítics amb els partits tradicionals no dificulta possibles acords?
– Si perquè els nostres objectius es duguin a terme cal fer acords puntuals, endavant. En la política s’ha de demostrar que som capaços de negociar i arribar a acords, no a qualsevol preu ni a qualsevol cosa.
– Algun apunt final?
– Al programa incorporem la proposta de fer Sant Cugat Alfa, un hub del videojoc a la ciutat. Igual que Barcelona té el 22@, nosaltres li diem Sant Cugat Alfa. A la ciutat ja tenim algunes empreses que s’hi dediquen.
